Se hace camino al andar.....

Se hace camino al andar.....
Se hace camino al andar......

domingo, 3 de febrero de 2013


Emprenedors a la força

No fa gaires dies em preguntaven sobre el que pensava de la situació actual i per no dir massa res, vaig sortir per la tangent explicant que els que tot el dia treballem en el àmbit de la empresa som raonablement optimistes perquè la experiència ens ensenya que la historia demostra que el que esta clar, es que ens en sortim de totes. La gracia es saber com.

Desprès de sortir del pas com vaig poder per no manifestar-me davant d’una persona que ho esta passant molt malament i que fins avui tenia una posició raonablement estable que no desfogada, vaig estar pensant en aquesta qüestió. Es absolutament comprensible que hi hagi molta gent que no entengui el que esta passant. Perquè la realitat es que per una carambola explicable però difícilment previsible, molts negocis, generalment petits, que funcionaven raonablement be fa dos o tres anys, han deixat de fer-ho.

Llavors la culpa era de la construcció i de la banca. Ara es del consum o de Europa, però la realitat es que el que ens esta fent mal en el dia a dia, es la incertesa que angoixa i paralitza a tothom en major o menor mida. Si deixem a part el descontent, que no cal dir-ho, perquè es evident, ens trobem en un moment en que tenim el gran dubte de si el model que ens ha portat fins aquí esta esgotat, i cal renunciar a algunes coses de les que fins ara n’ érem molt sensibles com a conquestes, i això sempre es difícil.

Traslladant tot això al mon de la empresa, recordo que quant jo vaig estudiar, ara ja fa uns quants anys, qui mes qui menys i no era el meu cas, aspirava a ser funcionari d’alguna administració o formar part de la eternament sobre dimensionada estructura de alguna entitat de crèdit de les que han estat cuinant la situació de la economia actual.

Ara esta clar, els que com qualsevol de nosaltres surt de la universitat, te dos opcions, al estranger o emprenedor a la força. Evidentment que d'aquesta també en sortirem, però la solució serà tan perversa com l’anterior per que ni tothom te el seu futur a la administració o a la banca, com llavors. Ni tampoc esta emocionalment preparat i disposa de les habilitats i coneixements necessaris per ser emprenedor. Pot ser també caldrà lamentar-nos d'això. 

No hay comentarios:

Publicar un comentario