Hoy os incluyo un articulo scrito tambien por mi y publicado en el "DIARI DE SANTCUGAT el dia 12 de Julio de 2013. Esta en catalan !!!! Dentro de unos dias os lo ofrecere en castellano

Quant es posa de moda una paraula....

He tingut la oportunitat de contrastar aquesta opinió amb diverses persones de certa rellevància de la nostra ciutat i m'he pogut donar compte que no es quelcom que nomes pensi jo, sinó que es la opinió generalitzada sobretot entre els mes grans o millor dit, els de mes edat.

Feia dies que em preocupava el fet de que a tot arreu s'utilitza la paraula emprenedoria per distingir els nous empresaris que munten empreses en la actualitat. Es fàcil de comprendre perquè en la nostre situació i pels politics es l'eina amb la que volen lluitar contra la situació econòmica actual i lògicament ara hi aposten. Pels joves es una forma de trobar feina i recuperar una il·lusió que per altre banda sembla que ja hàgim oblidat que constitucionalment es un dret. Per la opinió publica es una forma de tranquil·litzar-se pensant que ja fem el que toca per sortir del pas, o millor dit del mal pas en el que estem i  per la societat en general es una forma de creure en el futur sense cap raó de pes per fer-ho, dons aquesta es condició necessària però no suficient i les que ho farien possible, ni se les veu venir.

La veritat es que jo que tota la vida m'havia dedicar a crear empreses, en la mida que la meva modèstia o permetia, fins fa no res sempre havia estat denominat empresari i no emprenedor. No se ben be quina es la diferencia entre les dues coses però si em deixen triar prefereixo ser empresari que emprenedor. El canvi de denominació es deu possiblement a una formula de marketing per deslligar els emprenedors de certes connotacions negatives, per cert del tot antiquades que te el empresari en general, però si es així encara em fa menys gracia.

Cal ser conscients que algú ha de prendre les regnes del futur i treballar de forma decidida per aconseguir sortir d'aquesta insolta en la que ens hem ficat. Si a demes han de ser els denominats emprenedors qui ho facin, que amb la millor intenció encara no tenen el rang, la expertesa i els coneixements dels empresaris em produeix una trista sensació.

Jo crec fermament que als emprenedors (terme que per altra banda hem tret del angles «entrepreneur») i que dit sigui de pas es fa servir per denominar en aquella llengua als empresaris, se'ls hauria de denominar empresaris o nous empresaris o quelcom similar i no emprenedors que no significa exactament res que tingui que veure amb la empresa en la nostra llengua.

Estem amb la necessitat de tenir nous empresaris desprès d’uns anys que la gent marxava de la petita empresa per anar a les grans corporacions, a la banca o al funcionariat i en comptes de anomenar-los com s'ha fet sempre els hi em posat una nova etiqueta. No vull pensar que sigui per fer-los hi fer una feina diferent, ni calgui diferenciar-los sinó que es el fet de que quan es posa de moda una paraula es fa servir sense ni pensar de que s’està parlant.

Seria molt mes productiu què en comptes de crear noves etiquetes i artificis es prengués definitivament el compromís per part de tothom d’ajudar a la creació de noves empreses i recolzar als nous empresaris en el camí del èxit. Ja que el que s’està fent no es altra cosa que més del mateix. Hem de ser imaginatius, donar eines que facilitin l’acompanyament, la formació per fer empresa i tenir clar quines son les responsabilitats  d’ un mateix , la tasca dels equips i el compromís que comporta el lideratge, per fer aflorar amb tot plegat les qualitats dels que ara i sempre han estat emprenedors. En aquest terreny calen els fets i sobren les paraules.