Se hace camino al andar.....

Se hace camino al andar.....
Se hace camino al andar......

miércoles, 6 de febrero de 2013


10 Consejos para la Administración del Tiempo

Estos son 10 excelentes consejos para la administración del tiempo que aunque son bastante simples, pueden ayudarte a reducir el estrés diario que puedes estar sintiendo ahora mismo por no poder completar tus actividades como desearías.
1. Establece prioridades
Todos tenemos prioridades (seamos consientes de ello o no). Divide las tuyas en tres grupos: esenciales, importantes y triviales. Realiza las primeras dos e ignora la tercera.
2. Programa las tareas de acuerdo a tu tipo de eficiencia
Existen dos tipos de personas: Las “aves madrugadoras” y los “búhos nocturnos”. Las primeras se levantan muy temprano y tienen mucha energía durante la mañana; las segundas son lo contrario, se acuestan tarde en la madrugada y de noche sienten que están en su mejor momento. Programa tus actividades de tal forma que puedas realizarlas en el momento que más energía tienes. 
3. Se realista en tus metas y escríbelas
La mejor forma de sabotear tu productividad es plantearte una meta que sabes no alcanzarás con tu actual nivel de rendimiento. Es vital que te plantees metas que puedas lograr en cortos periodos de tiempo, así te motivarás más rápido y podrás generar nuevos objetivos de inmediato. 
4. Establece tiempo suficiente para alcanzar tu meta
Roma no se construyó en un día. Establece un periodo de tiempo razonable para alcanzar tu meta de tal manera que no te sientas después presionado por que estés alcanzando el tiempo límite sin resultados. Un buen método es agregar un 25% más al tiempo que tú consideras que es suficiente, de esa forma, te sentirás genial cuando veas que te toma menos de lo que pensabas. 
5. Piensa a corto plazo
Todos debemos tener metas a largo plazo, pero en la administración del tiempo, debemos pensar a corto plazo. Si tienes una tarea que te tomará 10 horas y hoy día tienes 30 minutos libres y mañana 4 horas libres, ¡úsalas! ¿Quién dijo que tienes que completar esas 10 horas en un solo día?
6. Visualiza, visualiza, visualiza
Imagina cual será tu resultado deseado una vez que hayas alcanzado tu meta. Y continúa imaginándolo. Mientras más te imagines a ti mismo “caminando hacia la meta”, más probable es que lo hagas realmente. Esto te ayudará a mantenerte enfocado. 
7. Analiza las tareas que dejas de lado
La próxima vez que sientas que no tienes ganas de hacer nada, analízate a ti mismo. Pregúntate “¿Por qué?”. Luego de ser posible, haz esa tarea igualmente pero en un ambiente agradable para ti. Recompénsate luego.
8. Consolida y delega
Es bueno hacer dos actividades al mismo tiempo, siempre que no interfieran una con otra. Si tienes que hablar con un vecino y ejercitarte, ve en bicicleta o trotando, no uses el teléfono.
9. Aprende a decir “No”
No te sientas culpable al decirle no a alguien o a una actividad que te quitará tiempo. La culpa debería estar en decir que sí, sabiendo la pérdida de productividad que representa.
10. Diviértete tan duro como trabajas
Si no te tomas el tiempo para relajarte y descansar, no serás capaz de reintegrarte a tus actividades luego. Se honesto con el tiempo de diversión que justamente te has ganado.

martes, 5 de febrero de 2013


‘Tengo una buena idea de negocio… pero no te la puedo contar’

Es común que muchos emprendedores crean tener en sus manos “el negocio perfecto” o “la idea que revolucionará el mundo” y por ello tengan miedo a contársela a otros por temor a que le roben su idea de negocios.
En pleno 2013 este pensamiento es nocivo para cualquier emprendedor. Estamos en una sociedad dónde la información y las ideas fluyen libremente, y muy probablemente, mientras tu estas obsesionado con tu idea, ya exista un grupo de emprendedores trabajando en un negocio similar al que tu tienes pensado.
Ideas hay muchas y están por todas partes, la sociedad actual necesita es de emprendedores capaces de dar una implementación a esas ideas. Encerrarte con tu idea por miedo a que otro la implemente antes que tu solo te hará perder tiempo valioso, es mejor hacer networking, conocer otros emprendedores interesados en tu idea para que puedas desarrollarla y convertirla en un gran negocio.

domingo, 3 de febrero de 2013


Com veig jo les coses

Sempre m'he mirat la politica des de una perspectiva economia  possiblement com un biaix llogic de la meva formacio. Per altra banda esta clar que amb la globalització la economia pren cada cop mes importancia en el ambit de les decisions polítiques i socials, perque la proximitat deixa endarrera el fenomen del aislacionisme i de les accions de caire domestic que es podien portar a terme en altres epoques. En un marc com aquest cal repensar moltes questions per poder donar una bona resposta a les situacions a les que ens estem enfrontant.

Europa en el plaç de tres anys ha passat de la euforia mes absoluta, amb un euro exultant, al sentiment de dubte mes punyent sobre la seva propia viabilitat de futur. Esta clar que aquesta situacio es altament preocupant, perque ademes de que ens hi juguem molt, les estructures que conformen el model economic actual, en molts cassos no podrien tornar a la forma que estaven el dia abans de la entrada del euro, sense un gran trasbals dificil de quantificat.

Sens dubte s'han fet moltes coses malament en aquests anys. La euforia ens ha fer pensar que tot aniria sempre endavant i en ascens i aixo no es aixi. La economia es ciclica i casi sempre les bones situacions son l'inici de les noves penuries. Sembla que ja hauriem de saber-ho, pero esta clar que el home es la bestia que entropeça dues, i dues centes vegades, en la mateixa pedra.

Per par nostre, en aquesta Espanya que fa quatre dies treia pit, tampoc ens en escapem de tota aquesta irracionalitat. Per arreglar una situacio preocupant, per cert com la resta de les economies mediterranees, en comptes de ajudar al mes fort i preparat per que lideri la sortida del forat, s'obstinen en fer-li pagar, i a quin preu, la falta de capacitat de generar recursos dels demes. En una paraula en comptes de fomentar la dinamitzacio, estem perpetuant la falta de compromis dels febles en la reconstruccio. Aixi no es extrany que Catalunya es torni independentista. Perque quant les cosses esdevenen critiques, com es mes facil nedar, sol i ben equipat o amb un feixuc pes a la esquena que et dificulta el moviment

Emprenedors a la força

No fa gaires dies em preguntaven sobre el que pensava de la situació actual i per no dir massa res, vaig sortir per la tangent explicant que els que tot el dia treballem en el àmbit de la empresa som raonablement optimistes perquè la experiència ens ensenya que la historia demostra que el que esta clar, es que ens en sortim de totes. La gracia es saber com.

Desprès de sortir del pas com vaig poder per no manifestar-me davant d’una persona que ho esta passant molt malament i que fins avui tenia una posició raonablement estable que no desfogada, vaig estar pensant en aquesta qüestió. Es absolutament comprensible que hi hagi molta gent que no entengui el que esta passant. Perquè la realitat es que per una carambola explicable però difícilment previsible, molts negocis, generalment petits, que funcionaven raonablement be fa dos o tres anys, han deixat de fer-ho.

Llavors la culpa era de la construcció i de la banca. Ara es del consum o de Europa, però la realitat es que el que ens esta fent mal en el dia a dia, es la incertesa que angoixa i paralitza a tothom en major o menor mida. Si deixem a part el descontent, que no cal dir-ho, perquè es evident, ens trobem en un moment en que tenim el gran dubte de si el model que ens ha portat fins aquí esta esgotat, i cal renunciar a algunes coses de les que fins ara n’ érem molt sensibles com a conquestes, i això sempre es difícil.

Traslladant tot això al mon de la empresa, recordo que quant jo vaig estudiar, ara ja fa uns quants anys, qui mes qui menys i no era el meu cas, aspirava a ser funcionari d’alguna administració o formar part de la eternament sobre dimensionada estructura de alguna entitat de crèdit de les que han estat cuinant la situació de la economia actual.

Ara esta clar, els que com qualsevol de nosaltres surt de la universitat, te dos opcions, al estranger o emprenedor a la força. Evidentment que d'aquesta també en sortirem, però la solució serà tan perversa com l’anterior per que ni tothom te el seu futur a la administració o a la banca, com llavors. Ni tampoc esta emocionalment preparat i disposa de les habilitats i coneixements necessaris per ser emprenedor. Pot ser també caldrà lamentar-nos d'això. 

Paradoxes de la economia del carrer
Fa molts dies per no dir mesos que cada mati quant ens llevem no paren de sorprendre’ns amb mes anunciaments del que eufemísticament en diem retallades que no es mes que una pèrdua continuada del nivell de benestar, tal com el teníem entès en aquests darrers anys. La explicació es senzilla, les nostres administracions no poden suportar el nivell de despesa que tenen en funció dels ingressos dels que disposa.
Fins aquí, correcte. Es cert que s’ha estat molt poc curós amb la despesa, cosa que ja esta feta i no te solució. Si deixem a part el sector privat que es mes complex i ens fixem en el sector públic que te un volum de contractació rellevant en el nostre país, qualsevol estalvi que es vulgui produir de forma ràpida i a curt termini en aquest àmbit per equilibrar les obligacions del estat, es converteix  en un drenatge molt rapit en la disponibilitat de les economies de les famílies i aquesta situació es converteix en una reacció perversa que es la baixada del consum. Aquest fet repercuteix novament i de forma molt ràpida en el sector privat, i amb mes incidència en un país com el nostre, molt focalitzat amb una economia de PIME localitzada en el territori.
Aquesta situació es converteix en la menor recaptació  per la activitat empresarial i ràpidament te reflex en la quantitat que el estat pot destinar a la prestació dels serveis que composen l’estat del benestar i que serveixen fonamentalment per ser destinats a la dinamització de la economia.
Es tanca el cercle i la situació es torna perversa, tant pel país com per les economies domestiques. Es per això que es hora de canviar el discurs i deixar de demanar sacrificis i focalitzar-nos en la capacitat de fer esforç. Aquest darrer es productiu i pro actiu, mentre que el sacrifici es en si mateix depressiu, i res mes lluny del necessari en aquest moment que afegir depressió sobre la angoixa per poder sortir de aquesta  paradoxal situació de la economia del carrer. No hem de oblidar que en la economia real, els desgavells son rapits i les solucions van lentes pel que es necessita