Se hace camino al andar.....

Se hace camino al andar.....
Se hace camino al andar......

domingo, 3 de febrero de 2013


Paradoxes de la economia del carrer
Fa molts dies per no dir mesos que cada mati quant ens llevem no paren de sorprendre’ns amb mes anunciaments del que eufemísticament en diem retallades que no es mes que una pèrdua continuada del nivell de benestar, tal com el teníem entès en aquests darrers anys. La explicació es senzilla, les nostres administracions no poden suportar el nivell de despesa que tenen en funció dels ingressos dels que disposa.
Fins aquí, correcte. Es cert que s’ha estat molt poc curós amb la despesa, cosa que ja esta feta i no te solució. Si deixem a part el sector privat que es mes complex i ens fixem en el sector públic que te un volum de contractació rellevant en el nostre país, qualsevol estalvi que es vulgui produir de forma ràpida i a curt termini en aquest àmbit per equilibrar les obligacions del estat, es converteix  en un drenatge molt rapit en la disponibilitat de les economies de les famílies i aquesta situació es converteix en una reacció perversa que es la baixada del consum. Aquest fet repercuteix novament i de forma molt ràpida en el sector privat, i amb mes incidència en un país com el nostre, molt focalitzat amb una economia de PIME localitzada en el territori.
Aquesta situació es converteix en la menor recaptació  per la activitat empresarial i ràpidament te reflex en la quantitat que el estat pot destinar a la prestació dels serveis que composen l’estat del benestar i que serveixen fonamentalment per ser destinats a la dinamització de la economia.
Es tanca el cercle i la situació es torna perversa, tant pel país com per les economies domestiques. Es per això que es hora de canviar el discurs i deixar de demanar sacrificis i focalitzar-nos en la capacitat de fer esforç. Aquest darrer es productiu i pro actiu, mentre que el sacrifici es en si mateix depressiu, i res mes lluny del necessari en aquest moment que afegir depressió sobre la angoixa per poder sortir de aquesta  paradoxal situació de la economia del carrer. No hem de oblidar que en la economia real, els desgavells son rapits i les solucions van lentes pel que es necessita

No hay comentarios:

Publicar un comentario