Com veig jo les coses

Sempre m'he mirat la politica des de una perspectiva economia  possiblement com un biaix llogic de la meva formacio. Per altra banda esta clar que amb la globalització la economia pren cada cop mes importancia en el ambit de les decisions polítiques i socials, perque la proximitat deixa endarrera el fenomen del aislacionisme i de les accions de caire domestic que es podien portar a terme en altres epoques. En un marc com aquest cal repensar moltes questions per poder donar una bona resposta a les situacions a les que ens estem enfrontant.

Europa en el plaç de tres anys ha passat de la euforia mes absoluta, amb un euro exultant, al sentiment de dubte mes punyent sobre la seva propia viabilitat de futur. Esta clar que aquesta situacio es altament preocupant, perque ademes de que ens hi juguem molt, les estructures que conformen el model economic actual, en molts cassos no podrien tornar a la forma que estaven el dia abans de la entrada del euro, sense un gran trasbals dificil de quantificat.

Sens dubte s'han fet moltes coses malament en aquests anys. La euforia ens ha fer pensar que tot aniria sempre endavant i en ascens i aixo no es aixi. La economia es ciclica i casi sempre les bones situacions son l'inici de les noves penuries. Sembla que ja hauriem de saber-ho, pero esta clar que el home es la bestia que entropeça dues, i dues centes vegades, en la mateixa pedra.

Per par nostre, en aquesta Espanya que fa quatre dies treia pit, tampoc ens en escapem de tota aquesta irracionalitat. Per arreglar una situacio preocupant, per cert com la resta de les economies mediterranees, en comptes de ajudar al mes fort i preparat per que lideri la sortida del forat, s'obstinen en fer-li pagar, i a quin preu, la falta de capacitat de generar recursos dels demes. En una paraula en comptes de fomentar la dinamitzacio, estem perpetuant la falta de compromis dels febles en la reconstruccio. Aixi no es extrany que Catalunya es torni independentista. Perque quant les cosses esdevenen critiques, com es mes facil nedar, sol i ben equipat o amb un feixuc pes a la esquena que et dificulta el moviment