Aquesta es una col·laboració que acostumo a fer en la publicació TOT Sant Cugat en la seva versio digital i respon a la visio del pols de cada dia en el mon real

Un dissabte qualsevol

Es conegut per a tothom que el Comerç esta passant un mal moment, nomes cal veure les vidrieres de les botigues amb els descomptes de escàndol que estan anunciant per constatar-ho. La veritat es que es difícil pensar quin serà l’aturador de aquesta situació i fins quant es podrà aguantar d’aquesta manera. El dissabte passat passejant pel carrer Santa Maria al cap vespre vaig poder veure clarament el reflex. Abans les diades com la del carnaval que vam celebrar aquest dia, servien perquè la gent sortís al carrer i a demes de gaudir, visites botigues i comprès en la mida de les seves possibilitats i ho fes com una acció mes del lleure. Aquest dissabte era molt clar que la gent va sortir al carrer per veure la rua i les comparses però als aparadors ni acostar-se hi.

Per no tenir èxit, fins i tot en moltes hores del dia ni les terrasses dels bars i cafeteries en tenen. Esta clar que era un dia especialment desavinent pel fred, però cal no amagar-nos darrera del temps per justificar una tendència del consum que s’està tornant dia a dia cada cop mes insostenible. Hi ha hores mes bones i altres de mes dolentes, però no fa gaire a totes elles es veien bosses pel carrer i gent xerrant a les terrasses i ara això mostra símptomes de desaparèixer.

L’any passat quant es va arribar a la prohibició total del consum de tabac dintre els locals, els propis establiments de restauració van ser el primers que van resoldre la situació a base de situar estufes al carrer. En aquell moment  vaig criticar-les com una despesa inútil i com un retorn a la insostenibilitat pel consum energètic. Esta clar que ells defensaven el seu negoci. Ara aquests mateixos bolets escalfadors segueixen cremant però ja no escalfen a ningú. Cal recuperar el pols de la realitat i donar-nos compte que un dissabte qualsevol no cal que sigui una disbauxa però s’ha de semblar mes als de abans si volem que el comerç en general i la vida de les persones en particular torni a una certa normalitat.